Ser modista és un d’aquells oficis que només poden desenvolupar aquelles persones que hi s’hi dediquen amb cor i ànima. Des de aquí vull homenatjar aquest meravellós ofici.
Es pot dir que comença a ser un ofici perdut o en extinció perquè ja no s’aprèn ni s’ensenya gaire. Les últimes grans expertes ronden la seixantena i quan es jubilin hi haurà una gran mancança d’aquests tipus de professionals.
La Costura tradicional ja és tot un Art amb majúscules. I les Modistes unes artistes.
Encoratjo a nois I noies que els hi agradi, que n’aprenguin.
Una de les raons principals és que la gran indústria de la moda ja fa molts anys que porta les seves produccions a altres països, on la mà d’obra és escandalosament barata.
Confeccionar aquí és molt més car i el preu de cada peça de roba s’hauria de multiplicar per 10 en molts casos.
Tot i això les petites empreses, com la nostra, ens esforcem per mantenir i salvar la modisteria. Fer vestits per a celebracions no és una feina barata i el preu final tampoc ho és. Però hi ha un públic que sempre t’ho valora i ho sap apreciar.