Com us podeu imaginar l’any 2020 va ser molt crític per tots els que ens dediquem al sector nupcial. I encara més pels que tenim un petit taller.
Els casaments es van parar, ajornar i en alguns casos, anul·lar. Ja han passat quasi dos anys I no estem ni a la meitat del volum de feina del 2019.
Les èpoques de dificultats et posen a prova en tots els aspectes. Ja vaig viure la crisi del 2008 i la vaig superar i resistir, reinventant-me.
Els tres mesos de confinament a casa van servir primer per fer un balanç general de la meva empresa. Quan ets autònom, no tens temps per aquestes coses, vas fent I fent i mentre pots anar pagant tot, vas tirant…
Del confinament se n’han tret coses bones , ara ho veus, però en el seu moment la por i la incredulitat guanyaven el terreny.
La por de no saber si em podria continuar dedicant a la meva feina, a la meva passió. La inseguretat de no saber que passaria ni tan sols en un futur pròxim.
Intentava dissimular la por i la inseguretat amb sessions de gimnàstica de tota mena i mindfulness, com molta gent , que ens agrada cuidar-nos. I van ajudar una mica.
De coses bones ara veig que n’he tret varies.
Vaig perdre decisions respecte a la meva feina ,que actualment han millorat la meva qualitat de vida. Per això, a vegades, no hi ha mal que per bé no vingui.
El primer que vaig fer va ser deixar traslladar el showroom d’una botiga a un espai d’oficines ,més privat. I El taller a casa, on treballava havia descobert que treballava amb més tranquil·litat i passió. D’aquesta manera el meu client guanyava en atenció i dedicació i jo en concentració.
El següent va ser renovar el branding, nom I marca. Després de 10 anys sent “els vestits de la Mont” vaig passar a ser Montse Caballero , Art + Costura.
Amb els anys creixes amb seguretat i aquest canvi, no sé per què, em va fer sentir molt orgullosa. Després de 20 anys fent vestits, finalment he trobat el nom perfecte.
Art + Costura , resumeixen molt bé la meva feina. La meva expressió pictòrica amb el pinzell sobre la tela més la feina de fer una peça de roba, del disseny, el patró I la costura.
I la tercera cosa que vaig Fer important va ser decidir fer una col·lecció de roba més portable, que no fos d’anar de casament. La línia: COTTON BASICS .
Ja n’havia fet de roba de portar i ho vaig deixar de fer perquè en aquells anys hi havia massa competència. Van arribar totes les grans cadenes de moda a Manresa. I per preu , competir impossible, ells sempre guanyen.
Però aquesta vegada , em va semblar que podia fer uns productes diferents on potser sí hi tindria el meu nínxol de mercat. Vaig presentar molt il·lusionada la col·lecció per venda exclusiva digital.
La mascareta
Un bon exemple d’inspiració, la mascareta. Qui ens havia de dir, que algun dia la mascareta seria una part més del nostre vestuari. I que en el meu sector nupcial, a més tindrien a part d’una funció , un cert protagonisme, tal com el té algun altre accessori per anar amb un casament. Doncs ha tocat personalitzar les mascaretes a joc dels vestits, aquesta ha estat una feina afegida que ha representat aquesta pandèmia i on he pogut explotar, un cop més, la meva creativitat i inspiració.
Els resultats des de just fa un any , són fluixos, però diria que esperançadors.
La meva prioritat són els vestits per esdeveniments, així i tot això era un repte a la meva creativitat.
Continuaré treballant aquests productes tanmateix d’una manera orgànica, sense tenir la pressió de fer una col·lecció sencera cada temporada. Aniré creant i presentant els meus productes a les xarxes socials I si algú els vol comprar…, endavant.
Doncs resumint , el postpandèmia , no m’ha anat del tot malament. La clau ha estat la perseverança i la resiliència. I després També, importantíssim, el suport de les persones que m’envolten.
Els creatius , segons els assessors financers, no ens valorem prou. Crec que actualment, estic en el camí d’aconseguir-ho.
Madurar personalment i professionalment està fantàstic!